Hajar El Mahdali                                                                 ISAAC NEWTOON

-dades:

Naixement	4 de gener de 1643[Julià: 25 de desembre de 1642][1] Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra
Mort	31 de març de 1727[Julià: 20 de març de 1727][1] Kensington, Middlesex, Anglaterra (84 anys)
Residència	Anglaterra
Ciutadania	anglès
Camp	Física, Matemàtiques, Astronomia, Alquímia, Teologia
Institucions	Universitat de Cambridge, Royal Society, Casa de la Moneda
Universitat	Trinity College, Cambridge
Conegut per	mecànica newtoniana, Gravitació universal, Càlcul, Òptica
Religió	Arrianisme

Primers anys
Va néixer el 25 de desembre de 1642 (corresponent al 4 de gener de 1643 del nou calendari) a Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra.


Quan Newton tenia tres anys, la seva mare es va tornar a casar i va anar viure amb el seu nou marit, el Reverend Barnabus Smith, deixant el seu fill a càrrec de la seva àvia materna

-Des dels aproximadament dotze anys d'edat fins els disset, Newton es va educar a The King's School a Grantham (on encara es conserva la seva firma a l'ampit d'una finestra de la biblioteca).

- El van treure de l'escola, i l'octubre de 1659 es trobava a Woolsthorpe-by-Colsterworth, on la seva mare, que tornava a ser vídua, va intentar que fes de pagès. Ho odiava. Henry Stokes, el director de la King's School, va convèncer a la seva mare que el tornés a enviar a l'escola per completar la seva educació. Motivat en part per un desig de revenja contra el pinxo de l'escola, va convertir-se en el millor estudiant

-Maduresa

[modifica] Matemàtiques

El 1669, Barrow renuncia a la seva Càtedra Lucasiana de Matemàtiques i Newton el succeeix, ocupant aquest lloc fins el 1696

En aquella època, per ser fellow de Cambridge o Oxford calia ser ordenat capellà anglicà. No obstant això, els requeriments de la Càtedra Lucasiana establien que no es podia ser actiu dins de l'església (suposadament per tenir més temps per a la ciència). Newton va al·legar que això l'havia de deslliurar del requeriment d'ordenació, i Carles II, que havia de donar el permís, va acceptar-ho. Així es va poder evitar el conflicte entre les posicions religioses de Newton i l'ortodòxia anglicana

Mecànica i gravitació
El 1677, Newton va reprendre els seus treballs sobre la mecànica: la gravitació i el seu efecte sobre les òrbites dels planetes, fent referència a les lleis de Kepler, i parlant amb Hooke i Flamsteed

-A partir de les lleis de Kepler, ja havia deduït que la gravetat havia de ser inversament proporcional al quadrat de la distància, i va calcular la força que seria necessària perquè la Terra mantingués la Lluna en òrbita, però com que partia de mesures incorrectes del radi de la terra, els resultats no li coincidien, i la va abandonar. Més endavant, però, en conèixer mesures noves més exactes, va veure comprovada aquesta conjectura i va continuar per aquesta via

-
Va publicar els resultats el 1684, animat pel seu amic Edmond Halley a De motu corporum in gyrum (1684). Aquest treball ja contenia les bases de les lleis del moviment que s'enunciarien als Principia.


Últims anys
Després d'haver estat professor durant prop de trenta anys, Newton va abandonar el seu lloc per a acceptar la responsabilitat de Director de la Casa de la Moneda el 1696. Durant els últims trenta anys de la seva vida, va abandonar pràcticament les seves investigacions i es va consagrar progressivament als estudis religiosos. Va ser elegit president de la Royal Society el 1703 i reelegit cada any fins a la seva mort. El 1705 va ser fet cavaller per la Reina Anna, com a recompensa als serveis prestats a Anglaterra


BIBLIOGRAFIA

A questa informació ho he tret de la viquipèdia el seu enllaç és:www.wikipedia.org

adreça de vídeos:

 http://www.youtube.com/watch?v=p4NLyaWQujU

Naixement	4 de gener de 1643 [Julià: 25 de desembre de 1642][1] Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra
Mort	31 de març de 1727 [Julià: 20 de març de 1727][1] Kensington, Middlesex, Anglaterra (84 anys)
Residència	Anglaterra
Ciutadania	anglès
Camp	Física, Matemàtiques, Astronomia, Alquímia, Teologia
Institucions	Universitat de Cambridge, Royal Society, Casa de la Moneda
Universitat	Trinity College, Cambridge
Conegut per	mecànica newtoniana, Gravitació universal, Càlcul, Òptica
Religió	Arrianisme
Signatura

Naixement	4 de gener de 1643 [Julià: 25 de desembre de 1642][1] Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra
Mort	31 de març de 1727 [Julià: 20 de març de 1727][1] Kensington, Middlesex, Anglaterra (84 anys)
Residència	Anglaterra
Ciutadania	anglès
Camp	Física, Matemàtiques, Astronomia, Alquímia, Teologia
Institucions	Universitat de Cambridge, Royal Society, Casa de la Moneda
Universitat	Trinity College, Cambridge
Conegut per	mecànica newtoniana, Gravitació universal, Càlcul, Òptica
Religió	Arrianisme
Signatura

Naixement	4 de gener de 1643 [Julià: 25 de desembre de 1642][1] Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra
Mort	31 de març de 1727 [Julià: 20 de març de 1727][1] Kensington, Middlesex, Anglaterra (84 anys)
Residència	Anglaterra
Ciutadania	anglès
Camp	Física, Matemàtiques, Astronomia, Alquímia, Teologia
Institucions	Universitat de Cambridge, Royal Society, Casa de la Moneda
Universitat	Trinity College, Cambridge
Conegut per	mecànica newtoniana, Gravitació universal, Càlcul, Òptica
Religió	Arrianisme
Signatura

          ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES DUN BIOMA:

Rebeca Samoila Emanuela.

SABANA:

Característiques:

Aquest bioma es caracteritza per tres estacions: una es freda i seca; una càlida i seca; i una càlida i plujosa. Això fa que l’aigua hi sigui abundant aproximadament la meitat de l’any, mentre que durant l’altra meitat hi sigui  escassa.

Situació:

La sabana es pot trobar a l’Est d’Àfrica, en països com Kènia o Tanzània, també es pot trobar al Sud d’Amèrica, en països com Veneçuela o Colòmbia, i també en molts altres països de l’Àsia i també part d’Austràlia.    

En aquest Mapamundi podem veure els llocs on hi ha sabana, lo que senyala la sabana es la part de color GROC.  

Fauna:

La sabana té els herbívors més grans del món, com ara els elefants, les girafes, els búfals o els cangurs. Però també té un gran nombre de

depredadors, com ara els lleons, els lleopards, els tigres o les hienes. També hi podem trobar molts insectes, les serps i petits mamífers com ara ratolins o talps. La majoria dels animals s’activen durant l’estació de les pluges, i molts d’ells són nocturns. Hi ha països que alguns animals estan en perill d’extinció.

                                                Lleó

                                           Lleopard

                                               Zebra

                                         Rinoceront negre

                                                Girafa

Flora:

El paisatge de la sabana es caracteritza per grans extensions d’herba que s’asseca a les èpoques seques, també té molt pocs arbres i arbustos que creixent aïllats. No n’hi ha tants arbustos ni arbres per la calor que hi ha.

                                              Arbustos

                                                 Acàcia 

                                          Pradera de herbàcia

                                              Herba

Clima:

Es un clima tropical i bastant calorós, amb bastanta pluja a l’hivern i bastanta sequera a l’estiu. Depenen de la zona.

                                        Sabana  Africana

                                      Sabana Australiana

                                          Sabana Índica

                                         Sabana de Veneçuela

Curiositats:

M’ha semblat una curiositat el fet de que encara que no hi hagin tants arbustos i les herbes s’assequen bastant ràpid pel clima, hi han molts herbívors i a més dels més grans del món. 


Referències:
Wikipedia, llibre digital i Google Imatges.

T3:biomes d'aigua dolça

En general menys de l'1%. Les plantes i els animals en les regions d'aigua dolça s'ajusten al contingut baix en sal i no seria capaç de sobreviure en les zones d'alta concentració de sal (és a dir, marí). Hi ha diferents tipus de regions d'aigua dolça:

Estanys i llacs:


Aquestes regions varien en grandària des d'uns pocs metres quadrats a milers de quilòmetres quadrats. Dispersos per tota la terra, diversos són les restes de la glaciació del Pleistocè. Molts estanys són de temporada, que dura només un parell de mesos (com piscines sèssils), mentre que els llacs poden existir durant centenars d'anys o més. Estanys i llacs poden tenir diversitat d'espècies limitada, ja que sovint estan aïllades unes de les altres i d'altres fonts d'aigua com rius i els oceans. Llacs i llacunes es divideixen en tres diferents "zones" que estan en general determinada per la profunditat i la distància de la costa.
Rierols i rius:
Aquestes són les masses d'aigua en moviment en una direcció. Rierols i rius es poden trobar a tot arreu - que comença a obtenir els seus capçaleres, que pot ser ressorts, desglaços o llacs, i després viatjar per tot el camí a la boca, en general un canal d'aigua o l'oceà. Les característiques d'un canvi de rius o rierols durant el viatge des del naixement fins a la desembocadura. La temperatura és més fresca a la font del que està a la boca. L'aigua també és més clara, té nivells més alts d'oxigen, i els peixos d'aigua dolça com la truita i els heteròtrofs es poden trobar allà. Cap a la part mitjana del corrent, riu, augmenta l'ample, igual que la diversitat d'espècies - nombroses plantes aquàtiques i algues verdes es poden trobar. Cap a la desembocadura del riu o rierol, l'aigua s'enterboleix de tots els sediments que s'ha recuperat aigües amunt, disminuint la quantitat de llum que pot penetrar a través de l'aigua. Com que hi ha menys llum, hi ha menys diversitat de flora, ia causa dels nivells d'oxigen més baixa, els peixos que requereixen menys oxigen, com la bagra i la carpa, es pot trobar.

El modelat eòlic

EL MODELAT EÒLIC
La grandària i el pes de les partícules que pot transportar i el tipus de moviment que tindran aquestes partícules depèn,bàsicament,de la velocitat del vent

La velocitat del vent poden classificar-se en:
-Acció geològica:si les partícules són grosses i el vent és intens, lliscaran o s’arrossegaran amb rodament o sense
-Accidents més importants:
a)Dunes i platges:són determinades zones ,sobretot els indrets sense vegetació que perden els elements més fins de la seva superfície ,que s'acumulen en altres zones
b)Formes de bolet:Són les partícules que es mouen en els nivells de lliscament o saltació poden modelar les roques que hi ha en formes de bolet
c)Cavitats:Són les partícules que es mouen en un nivell més alt poden produir cavitats de grandària molt diversa

       TEMA 2: METEORITZACIÓ I EROSIÓ:


Jonathan González 

1.la meteoritzacio

la meteoritzacio fisica o mecanica

la meteoritzacio fisica o mecanica consisteix en una fragmentacio de la roca que no comporta canvis en la composicio quimica

la meteoritzacio quimica

la meteoritzacio quimica consisteix en l'alteracio de la compocicio quimica a les roques

els principals agens son l'aigua i les temperatures elevades per aixo la meteoritzacio quimica es maxima en ambients calits i amb pluviositat i humitat elvades.

Altres agents com el dioxid de carboni i l'origen originen tambe molts productes d'alteracio com per exemple els carbonats i els oxids

1.2. l'erosio

l'erosio es el conjunt de prcessos que descomponen i destrueixen les roques

les aigues continentals causen les foemes d'erosio mes inportants de la superfents icie terrestre. Les forses que les aigues dels rius i les torrents i el gel de les graseres exerceixn sobre les roques les desgasten.amb el pas del temps s'origina una important excavacio i s'acaba formant una vall l'aigua i el gel son els que s'anomenan agent erosius.

1.3.el transport

el transport és el procés d' enllac la destrucció produida per l'erocio d'una forma de paisatge i la construcció per sedimentaccó d'una de nova.

Les consequencies del transport són que mente dura les particules es degasten a causen del fragmen o be s'arrodoneixen o be arriben a dissoldre's.

1.4.la sedimentació

la sedimentació és el procés de depocició de les particules arrencades de les roques i eś el resultat del processos de meteorització erosió i transport.contrueix, per tant, el procés final del modelat del paisatge.

Les zones en que es produeix la sedimentació s'anomena conque sedimentaries

 

                      TEMA 2: MODELAT FLUVIAL:
Hajar el Mahdali
 

EL MODELAT FLUVIAL

L’aigua és agent erosiu que presenta dues accions contraposades:

-Destructora: és l’arrencament de material d’un lloc

-Constructora: és la deposició d’aquests materials en uns altres llocs més o menys allunyats del primer

Cursos del riu

Hi han tres tipus de cursos que són:

-Curs superior: és el més proper del naixement ;té característiques torrencials,el pendent és acusat i,en conseqüència, les aigües baixen amb molta força,efectuen una erosió intensa i transporten molts materials.

Les estructures que es produeixen són formes típicament són formes típicament erosives . hi ha força cascades, salts d’aigua i ràpids , la vall té forma de v molt tancada i quan el riu discorre sobre roques dures pot formar gorges o congostos

-Curs mitjà:quan la vall fluvial s’eixampla i el pendent es fa més suau, les aigües discorren amb menys força i, per tant la capacitat erosiva i de transport és menys important que en el curs superior

Els seus accidents més importants són els meandres

-Curs inferior:Correspon a la desembocadura i a la zona immediatament superior.

Principalment, l’estuari i el delta. També es poden formar terrasses i meandres

                     TEMA 2: MODELAT EÒLIC:


Hajar el Mahdali