En general menys de l'1%. Les plantes i els animals en les regions d'aigua dolça s'ajusten al contingut baix en sal i no seria capaç de sobreviure en les zones d'alta concentració de sal (és a dir, marí). Hi ha diferents tipus de regions d'aigua dolça:
Estanys i llacs:
Aquestes regions varien en grandària des d'uns pocs metres quadrats a milers de quilòmetres quadrats. Dispersos per tota la terra, diversos són les restes de la glaciació del Pleistocè. Molts estanys són de temporada, que dura només un parell de mesos (com piscines sèssils), mentre que els llacs poden existir durant centenars d'anys o més. Estanys i llacs poden tenir diversitat d'espècies limitada, ja que sovint estan aïllades unes de les altres i d'altres fonts d'aigua com rius i els oceans. Llacs i llacunes es divideixen en tres diferents "zones" que estan en general determinada per la profunditat i la distància de la costa.
Rierols i rius:
Aquestes són les masses d'aigua en moviment en una direcció. Rierols i rius es poden trobar a tot arreu - que comença a obtenir els seus capçaleres, que pot ser ressorts, desglaços o llacs, i després viatjar per tot el camí a la boca, en general un canal d'aigua o l'oceà. Les característiques d'un canvi de rius o rierols durant el viatge des del naixement fins a la desembocadura. La temperatura és més fresca a la font del que està a la boca. L'aigua també és més clara, té nivells més alts d'oxigen, i els peixos d'aigua dolça com la truita i els heteròtrofs es poden trobar allà. Cap a la part mitjana del corrent, riu, augmenta l'ample, igual que la diversitat d'espècies - nombroses plantes aquàtiques i algues verdes es poden trobar. Cap a la desembocadura del riu o rierol, l'aigua s'enterboleix de tots els sediments que s'ha recuperat aigües amunt, disminuint la quantitat de llum que pot penetrar a través de l'aigua. Com que hi ha menys llum, hi ha menys diversitat de flora, ia causa dels nivells d'oxigen més baixa, els peixos que requereixen menys oxigen, com la bagra i la carpa, es pot trobar.
divendres, 24 de desembre del 2010
dijous, 11 de novembre del 2010
El modelat eòlic
EL MODELAT EÒLIC
La grandària i el pes de les partícules que pot transportar i el tipus de moviment que tindran aquestes partícules depèn,bàsicament,de la velocitat del vent
La velocitat del vent poden classificar-se en:
-Acció geològica:si les partícules són grosses i el vent és intens, lliscaran o s’arrossegaran amb rodament o sense
-Accidents més importants:
a)Dunes i platges:són determinades zones ,sobretot els indrets sense vegetació que perden els elements més fins de la seva superfície ,que s'acumulen en altres zones
b)Formes de bolet:Són les partícules que es mouen en els nivells de lliscament o saltació poden modelar les roques que hi ha en formes de bolet
c)Cavitats:Són les partícules que es mouen en un nivell més alt poden produir cavitats de grandària molt diversa
La grandària i el pes de les partícules que pot transportar i el tipus de moviment que tindran aquestes partícules depèn,bàsicament,de la velocitat del vent
La velocitat del vent poden classificar-se en:
-Acció geològica:si les partícules són grosses i el vent és intens, lliscaran o s’arrossegaran amb rodament o sense
-Accidents més importants:
a)Dunes i platges:són determinades zones ,sobretot els indrets sense vegetació que perden els elements més fins de la seva superfície ,que s'acumulen en altres zones
b)Formes de bolet:Són les partícules que es mouen en els nivells de lliscament o saltació poden modelar les roques que hi ha en formes de bolet
c)Cavitats:Són les partícules que es mouen en un nivell més alt poden produir cavitats de grandària molt diversa
divendres, 5 de novembre del 2010
TEMA 2: METEORITZACIÓ I EROSIÓ:
Jonathan González
Jonathan González
1.la meteoritzacio
la meteoritzacio fisica o mecanica
la meteoritzacio fisica o mecanica consisteix en una fragmentacio de la roca que no comporta canvis en la composicio quimica
la meteoritzacio quimica
la meteoritzacio quimica consisteix en l'alteracio de la compocicio quimica a les roques
els principals agens son l'aigua i les temperatures elevades per aixo la meteoritzacio quimica es maxima en ambients calits i amb pluviositat i humitat elvades.
Altres agents com el dioxid de carboni i l'origen originen tambe molts productes d'alteracio com per exemple els carbonats i els oxids
1.2. l'erosio
l'erosio es el conjunt de prcessos que descomponen i destrueixen les roques
les aigues continentals causen les foemes d'erosio mes inportants de la superfents icie terrestre. Les forses que les aigues dels rius i les torrents i el gel de les graseres exerceixn sobre les roques les desgasten.amb el pas del temps s'origina una important excavacio i s'acaba formant una vall l'aigua i el gel son els que s'anomenan agent erosius.
1.3.el transport
el transport és el procés d' enllac la destrucció produida per l'erocio d'una forma de paisatge i la construcció per sedimentaccó d'una de nova.
Les consequencies del transport són que mente dura les particules es degasten a causen del fragmen o be s'arrodoneixen o be arriben a dissoldre's.
1.4.la sedimentació
la sedimentació és el procés de depocició de les particules arrencades de les roques i eś el resultat del processos de meteorització erosió i transport.contrueix, per tant, el procés final del modelat del paisatge.
Les zones en que es produeix la sedimentació s'anomena conque sedimentaries
TEMA 2: MODELAT FLUVIAL:
Hajar el Mahdali
Hajar el Mahdali
EL MODELAT FLUVIAL
L’aigua és agent erosiu que presenta dues accions contraposades:
-Destructora: és l’arrencament de material d’un lloc
-Constructora: és la deposició d’aquests materials en uns altres llocs més o menys allunyats del primer
Cursos del riu
Hi han tres tipus de cursos que són:
-Curs superior: és el més proper del naixement ;té característiques torrencials,el pendent és acusat i,en conseqüència, les aigües baixen amb molta força,efectuen una erosió intensa i transporten molts materials.
Les estructures que es produeixen són formes típicament són formes típicament erosives . hi ha força cascades, salts d’aigua i ràpids , la vall té forma de v molt tancada i quan el riu discorre sobre roques dures pot formar gorges o congostos
-Curs mitjà:quan la vall fluvial s’eixampla i el pendent es fa més suau, les aigües discorren amb menys força i, per tant la capacitat erosiva i de transport és menys important que en el curs superior
Els seus accidents més importants són els meandres
-Curs inferior:Correspon a la desembocadura i a la zona immediatament superior.
Principalment, l’estuari i el delta. També es poden formar terrasses i meandres
TEMA 2:MODELAT COSTANER:
El modelat costaner és un agent geològic extern perquè per produir les erosions intervenen les onades, les marees i els corrents marins.
També hi influeixen la direcció i la intensitat dels vents, així com l'aportació de materials per les aigües continentals.
Els accidents més importants són:
- Penya – segat: El penya – segat és produït per l'acció de les onades en una costa rocosa.
- Platges: Les platges es formen a les costes baixes per la sedimentació dels materials transportats i dipositats pel mar.
- Delta: El delta es forma a partir d'un riu que desemboca al mar per una plataforma molt ampla en què no hi hagi corrents laterals, els materials que aporta es van acumulant a la desembocadura i s'hi forma el delta.
Fotografies:
Penya – segats:
Platges:
Delta:
.jpg)
Referències:
Les fotografies són de Google Imatges.
Rebeca Samoila
TEMA 2:MODELAT PER GLACERES
Les glaceres són un agent geològic extern, són masses de glaç que es formen en zones de neus perpètues i que es mouen molt lentament (uns quants centímetres cada dia) muntanya avall.
Les glaceres consten de dues parts: el circ i la llengua.
Circ: El circ és el lloc on posteriorment es transformarà en gel.
Llengua: La llengua és la part de la glacera formada ja per gel, que es desplaça per la vall.
Acció geològica:
La llengua transporta pedres, sorra i fang arrencats de les parets i el fons de la vall. Les acumulacions de materials arrossegats s'anomenen morenes. Segons la posició en la glacera es classifiquen en morenes de fons, laterals, centrals, frontals, superficials i internes.
D'altra banda quan hi ha molta acumulació a la falda de la muntanya i quan té prou pes es desprèn i cau de manera massiva, sobtada i violenta, aquesta fenomen s'anomena allau.
Accidents:
El relleu modelat per les glaceres és força abrupte a causa de la gran erosió que produeix el glaç i les roques que transporta sobre el fons i les parets del vall glacial, per tan adquireix una forma d'U.
A les faldes de les muntanyes sovint es formen tarteres, a més l'aigua procedent de la fusió del glaç s'acumula a les depressions i dóna lloc a llacs.
Fotografies:
Circ, llengua i morenes:
Allau:
Relleu en forma d'U:
Tarteres:
Referències:
Les fotografies són de Google Imatges.
Rebeca Samoila
dimarts, 2 de novembre del 2010
presentacio jonathan
hola en dic jonathan tinc 13 anys i visc a Santpedor i tinc aquet blog perque la professora de naturals m'ho ha dit
dijous, 28 d’octubre del 2010
Rebeca Samoila:
Hola em dic Rebeca i tinc 13 anys, hem creat aquest bloc jo i els meus companys per les ciències de la naturalesa.
En aquest bloc tots junts aprendrem coses noves i treballar més en grup, jo crec que el farem servir per penjar tasques de treballs, deures, etc... Farem servir l'Internet en les tasques i podria ajudar a altres companys que encara no ho han entès.
Aquesta és la meva opinió.
Hajar El Mahdali:
Hola em dic Hajar i tinc 13 anys, jo crec que aquest bloc podrem treballar les tasques amb l'Internet millor, les podrem penjar per si alguna persona no les acaba d'entendre per veure-les i fer'se una idea.
Hola em dic Hajar i tinc 13 anys, jo crec que aquest bloc podrem treballar les tasques amb l'Internet millor, les podrem penjar per si alguna persona no les acaba d'entendre per veure-les i fer'se una idea.
Aquesta és la meva opinió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)