En general menys de l'1%. Les plantes i els animals en les regions d'aigua dolça s'ajusten al contingut baix en sal i no seria capaç de sobreviure en les zones d'alta concentració de sal (és a dir, marí). Hi ha diferents tipus de regions d'aigua dolça:
Estanys i llacs:
Aquestes regions varien en grandària des d'uns pocs metres quadrats a milers de quilòmetres quadrats. Dispersos per tota la terra, diversos són les restes de la glaciació del Pleistocè. Molts estanys són de temporada, que dura només un parell de mesos (com piscines sèssils), mentre que els llacs poden existir durant centenars d'anys o més. Estanys i llacs poden tenir diversitat d'espècies limitada, ja que sovint estan aïllades unes de les altres i d'altres fonts d'aigua com rius i els oceans. Llacs i llacunes es divideixen en tres diferents "zones" que estan en general determinada per la profunditat i la distància de la costa.
Rierols i rius:
Aquestes són les masses d'aigua en moviment en una direcció. Rierols i rius es poden trobar a tot arreu - que comença a obtenir els seus capçaleres, que pot ser ressorts, desglaços o llacs, i després viatjar per tot el camí a la boca, en general un canal d'aigua o l'oceà. Les característiques d'un canvi de rius o rierols durant el viatge des del naixement fins a la desembocadura. La temperatura és més fresca a la font del que està a la boca. L'aigua també és més clara, té nivells més alts d'oxigen, i els peixos d'aigua dolça com la truita i els heteròtrofs es poden trobar allà. Cap a la part mitjana del corrent, riu, augmenta l'ample, igual que la diversitat d'espècies - nombroses plantes aquàtiques i algues verdes es poden trobar. Cap a la desembocadura del riu o rierol, l'aigua s'enterboleix de tots els sediments que s'ha recuperat aigües amunt, disminuint la quantitat de llum que pot penetrar a través de l'aigua. Com que hi ha menys llum, hi ha menys diversitat de flora, ia causa dels nivells d'oxigen més baixa, els peixos que requereixen menys oxigen, com la bagra i la carpa, es pot trobar.
